Verge
dels Desamparats,
font
del més pur amor,
got
d’insigne devoció,
mareta
del Bon Pastor,
reina
de la nostra oració
eres
el major tresor
que
tot un poble ha somiat,
que
tot un regne ha conquistat.
Perquè
quan en l’horitzó
apareixen
negres nuvolots,
quan
la freda foscor
ens
ofega en la seua tristesa,
quan
arriben els mals rumors,
quan
les penúries vénen al món,
el
poble, trist i malferit,
la
seua pregària alça als cels,
confiant
que ha sigut escoltat,
confiat
que ha sigut emparat
per
la reina dels Àngels
per
la Mare dels Desamparats.
Mare
meua intercessora
sempre atenta, sempre pendent
ara i qualsevol hora,
que mai s’ha pogut dir
que cap de què a tu acudixen
ha quedat desamparat.
Mare meua bondadosa
tot un Déu en tu s’ha fixat,
en la teua bellea graciosa,
en la teua efígie sobirana,
en els teus ulls celestials,
en el teu somriure sultana,
en la teua cara acollidora,
Senyora de la Pietat,
Mare dels Desafortunats.
Prega per nosaltres
Mare dels Desamparats.
